Tag Archives: Keresus

Els versots de la Festa Major de Santa Coloma 2012


Encara que una mica tard, aquest any els diables hem decidit publicar els versots que vam llegir al final del correfoc de la Festa Major. Els versots formen part del ball parlat que des de fa  uns anys estem intentant recuperar. Son versos irònics, més o menys rimats, que fan ressó d’esdeveniments locals o internacionals succeïts durant l’any.


Aprofitem per avançar que l’any que ve farem una convocatòria oberta de versots així que aneu esmolant el llapis i l’enginy! Seguirem informant.


Anem a veure quins van ser els versots 2012:


LES RETALLADES

 

Això de la política

és una cosa ben rara

No s’ha de saber parlar,

si només cal donar la talla!

 

Ai no!!! donar la talla???

volia dir saber tallar

Si home sí, fer anar la dalla

per deixar-nos a tots com el segar.

 

Que si sanitat co-pagada

que si un euro per receptes…

Però el seu cul amb una bufanda,

plena de sou doblats o triplicats.

 

Entre Rajoys i Merkels

i els Mas i Duran,

ens deixaran a tots ben esmolats

com la cua d’un dòverman.

 

Però dels de més a prop

no sé si parlar-ne molt alt

perquè desapareixen com un pop

per les taules dels bars o per algun portal.

 

Perquè els Diables,

com que som cultura

a les regidores

no hem vist ni en pintura.

 

 

ELS PARTICIPANTS DEL CORREFOC

 

El correfoc de la Festa Major

és sens dubte el millor

de tots els de la nostra contrada

sigui la Conca o la Segarra.

 

I és que comptem amb lo bo i millor

del seguidor i l’observador,

els qui ballen amb les carretillades

i els que es diverteixen fent barricades.

 

I també tenim tots els “mirons”

que asseguts o des dels balcons

de l’espectacle volen gaudir

però que no es volen rostir!

 

Però una cosa volem dir

a la penya del “no passaran”,

que les seves barricades

són per nosaltres collonades.

 

I és que ens agraden aquests colomins

a qui els hi agrada entrar fins dins

i que saben que bé que és el millor

de tota la nostra Festa Major.

 

 

ELS ORGANITZADORS DE LA MINERVA

 

Quin enrenou ens ha portat

tot això de la Minerva.

Molta festa i diversió

per tota la Festa Major.

 

Massa bé no sabem qui és

aquesta senyora Minerva,

però de ben segur que l’any que ve

això es tornarà a fer.

 

I entre tot el que han muntat

només tres joves il·luminats

el que més ha triomfat

ha estat un corre-bars ben tronat.

 

Però ells encara no se n’han adonat

que només tres no fan pas res

I que a més gent hauran d’involucrar

si no volen tornar a ensopegar.

 

Tot i així, un aplaudiment per aquesta gent

que han treballat de valent.

I a tots els qui els van donar un cop de ma

perquè la festa pogués continuar.

 

 

AUTODETERMINACIÓ

 

Companys ja tornem a ser aquí

enriolats i engrescats,

tornem a recitar versots com cada any

i tornem a tenir milers de coses a criticar.

 

La sanitat l’han rebaixat,

l’educació els importa un colló

i ara ho volen arreglar

tot concertant amb els veïns.

 

Ni veïns ni veïnes! Aquí ningú ens ajudarà,

per tant és hora de marxar.

Senyors i senyores les maletes tingueu fetes,

i aquest any tots a la manifestació

a reclamar i a proclamar tot del que tant ens han privat.

 

Anem tots i cridem com una nació

i declarem la nostra autodeterminació!

Visca Catalunya lliure.

 

 

EDUCACIÓ

 

Colomins i colomines

soc aquí per criticar

tot allò que el cap ens fa ballar

i les butxaques escurar.

 

Què en farem dels nostres fills?

Estudiar ja no podran,

això ja és cosa de rics.

 

És per això que us dic,

que de casa no marxaran

Sense mestres ens quedem,

més alumnes a les aules,

menys material docent

i continuen les retallades.

 

És que n’hem d’estar contents?

Companys jo n’estic ben fart,

si estudiar és el que voleu

sota un sol crit ens hem d’unir

i que els de dalt comencin a patir.

 

 

DRAPS BRUTS KERESUS

 

I posats a criticar

una cosa us vull contar

que potser tant us farà

però per la colla anirà.

 

Així dins les nostres entranyes

també hi ha tot d’artimanyes

que hem d’anar solucionant

si volem seguir cremant.

 

El Parés i l’Elena sempre manant,

els “pastors” i el “pipo” a la parra somniant,

L’Enric escaquejant-se de valent

i els tabals que no troben cap ritme calent.

 

La diablessa mai es sap el paper

i el Roc mai se sap quan ve.

Els Camps i en Solé s’han esfumat

i el Jordi Segura no ho ha fotografiat.

 

Ja veieu doncs quin parcal

que hi tenim al mon local

sort de nosaltres, les novelles

que els hem agafat per les orelles.

 

I bon ordre que hem posat

que a fe de deu ja ens ha costat.

A veure si va durant

o més caps aniran rodant.

 

 

A L’AJUNTAMENT

 

Però abans d’acabar

un bon versot cal dedicar

al nostre ajuntament

que ens estima de valent.

 

Algunes condicions ens van posar

per aquí poder cremar

que en resum volien dir

cremeu sí, però lluny d’aquí!

 

Ens sap greu, no us hem fet cas

i no hem volgut passar pel sedàs

que avui la plaça major

és el nostre punt de reunió.

 

Aquell qui no es vulgui cremar

ni versots vulgui escoltar,

el portal els queda allà

i el convidem a marxar.

 

I si per falta de personal laboral

les nostres deixalles son un percal

per poder seguir amb el ball

aquí tots portem un raspall!

 

I per acabar us passem l’enllaç de la marxosa cançó Balada Boa de Gustavo Lima que van batllar els diables amb les escombres per tancar els versots de la Festa Major 2012: http://www.goear.com/listen/1270f3c/balada-boa-tche-tche-rere-gusttavo-lima

 

 

Diable llegint un dels versots

Als de la Minerva els hi toca pillar!

Encesa de la diablesa després del versot

Els diables ballen amb escombres després del versot de l’ajuntament

Sant Miquel venç els diables i els retorna a l’infern


Fes-te soci de la Colla de diables Keresus per tan sols 15€ anuals!

Fes-te soci/a dels diables Keresus i col·labora en què no s’apagui el foc!

– Obtindràs un carnet de soci i, si tens menors d’edat al teu càrrec, aquests també podran obtenir el carnet de forma gratuïta.

– Tindràs la possibilitat de col·laborar en el desenvolupament d’activitats i projectes de la Colla de diables Keresus.

– Rebràs un obsequi anual gratuïtament i importants descomptes per adquirir-ne més. Enguany l’obsequi serà un mocador de correfoc amb l’emblema del drac fumat.

– Rebràs informació periòdica de les sortides i activitats dels Keresus.

– Podràs participació al sopar fi de temporada amb tota la colla de diables on es farà balanç i resum de la temporada i tindràs la possibilitat de ir-hi la teva.

Omple aquest formulari i s’iniciaran els tràmits necessaris perquè puguis ser soci dels diables Keresus:


Ai que perdem els papers!


Abans d’entrar de ple en aquest escrit cal que fem esment que els diables Keresus són, entre les diferents corrents teatrals en relació al món dels diables i el foc, una colla de diables, ja que en el seu si tenen com a mínim les figures de Llucifer i Diablessa. En trobem que algunes colles fins i tot tenen la figura de l’Arcàngel_ no és el cas dels Keresus_.  Aquestes colles, a més de fer correfocs, inclouen en les seves actuacions breus entremesos o balls de diables versificats, anomenats versots de diables. Però sí que és cert que els Keresus per la Festa Major de Santa Coloma de Queralt, i des de fa tres anys, incorporen els versots.


La colla de diables Keresus, doncs, està integrada per varis diables, un Llucifer i una Diablessa. Però a més d’aquesta diversitat de personatges en el si de la colla hi ha la diversitat dels components en funció dels seus rols (el qui participa i prou, el qui mana, el qui organitza, el qui acompanya, el qui toca el tabal, el qui porta el carro, el qui reparteix, el qui encén, etc).


Així que dins la colla, de manera més o menys voluntària,  tothom va adquirint un rol tant pel que fa al personatge a representar dins la colla de diables, com en relació a les funcions a desenvolupar en el si de la colla. No vol dir que tothom per norma sempre hagi de fer  el mateix paper i funció, però la qüestió és que en general hi ha una estructura bastant similar de correfoc en correfoc. Però resulta que el passat divendres 3 d’agost, a la trobada de colles de la Conca de Barberà a Pira, tot aquest ordre i rutina es va esfumar!


Tot començava amb un petit gran desig de la Maria  que volia poder fer per un dia, ni més ni menys, de Diablessa! I el Llorenç _que és qui normalment fa de Diablessa_ va accedir-hi encantat.  Aquest va pensar que com que l’Enric _ que és qui normalment fa de Llucifer_ estaria de baixa, perquè en la trobada de diables de la Segarra històrica es va cremar, podria fer de Llucifer! A la Maria li sobrava vestit i al Llorenç li faltava màniga, però tots i aquests aspectes tècnics van gaudir d’allò més del canvi.


Bé, però aquests no van ser els únics canvis. Resulta que l’Eva, que durant tota aquesta temporada ha arrossegat el carro, va fer per primer cop de diable i s’ho va passar genial. I l’Enric, que no es volia perdre l’espectacle tot i la seva lesió, va empènyer el carro durant tot el correfoc _ i bé!_. L’Ona que ja fa dues temporades que tira foc, va tornar a fer de tabal perquè si no només hi haguessin hagut dos tabals acompanyant els diables. Ah, i per últim, les tres tabaleres assistents – la Nara, la Sílvia i l’Ona_ van tocar sense el cap dels tabalers, el Dani.

I ja ho veieu, a Pira semblava que tots plegats haguéssim perdut els papers, però res més lluny d’això. I és que els Keresus som diables polivalents que ens agrada fer de tot. I això és bo, perquè com tots sabem “s’ha de saber fer de tot en aquest món” i, a més, és bo passar-s’ho bé fent el que sigui.


Recordeu que ens podeu trobar el proper diumenge 12 d’agost a l’espectacle de foc final de festa a Guimerà!


Andròmina Keresa a l’Androminíac 2012


El passat dissabte 28 de juliol es cel·lebrava la tercera edició de l’Androminíac a Santa Coloma de Queralt i, un any més, no hi va faltar la participació dels diables Keresus i la seva andròmina.


Andromina diables Keresus


L’andròmina dels Keresus no s’ha caracteritzat en cap de les diferents participacions per la seva extrema rapidesa, però sí per la seva originalitat i bona presència. El primer any (2010) l’andromina responia a la figura d’un drac _ un dels símbols de la colla_ on varen guanyar el premi a l’andromina més original i s’emportaren un pernil que deborarien tots els Keresus en un sopar de colla.


En la segona edició (2011), la colla seguia engrescada i fixada a la idea de guanyar novament un pernil. I quina millor manera de temptar la sort que caracteritzant l’andròmina de pernil serrà? I les incitacions van fer el seu fet i novament vàren guanyar el premi _ el pernil_ per l’andromina més original.


En aquesta tercera edició 2012 les gestes de l’andromina dels Keresus són directament proporcionals a la conjuntura econòmica del moment. I és que estem en crisi! I a falta de dinerons no s’ha pogut fer un canvi d’imatge al pernil que tant bones vibracions ens portà el passat any. El pernil s’ha quedat pernil i, tot i què encara feia molta patxoca, no ha estat prou original per tal de poder guanyar aquesta categoria.


Sigui com sigui els Keresus van passar un any més una bona estona a l’Androminiac que, val a dir, és una gran iniciativa que esperem que continui molts i molts anys.


Podeu trobar informació més detallada d’aquest esdeveniment a la web de l’Androminiac: http://androminiac.wordpress.com/


És temps de diables i correfocs!


El dia 21 de juny, en el marc del solstici d’estiu, entra oficialment l’estiu a les nostres terres. La celebració d’aquesta entrada d’estiu és molt variada i diversa, però en tots els casos el foc hi és present. I amb l’entrada de l’estiu els diables i correfocs cobren vida després d’un hivern que, en general, no ha estat gaire _ per no dir gens_ actiu.


Així que, a grans trets, a partir de Sant Joan i durant tot l’estiu els diables i els correfocs tornen a ser presents en les festes i celebracions de casa nostra, de la terra catalana, fins ben entrada la tardor. A la tardor, amb la finalització de les festes majors i altres festes d’arreu, els diables i els correfocs també van cessant pràcticament de forma proporcional a aquestes la seva activitat.


La colla de diables Keresus de Santa Coloma també va començar la seva activitat amb l’entrada de l’estiu! Per Sant Joan vam fer correfocs i espectacle de foc a Linyola. El divendres 14 de juny vam estar a casa nostra, a Santa Coloma, celebrant la quarta trobada de diables de la Segarra històrica. I el passat dissabte 21 de juny vam ser presents al 25è aniversari dels diables se m’n refum a Sant Sadurní d’Anoia.

IV Trobada de diables de la Segarra històrica: Carranquers, Set de Foc, Forces diabòliques i Keresus

Keresus al 25è aniversari dels diables Se m’n refum de Sant Sadurní d’Anoia

Fotos de Marçal Carreras de la IV Trobada de diables de la Segarra històrica.


Tot i que enguany les retallades són presents en tots els àmbits i sectors de la nostra societat, els Keresus no cessem la nostra activitat fins a mitjans de setembre. Fent un repàs a l’agenda immediata de la colla, tenim que el proper divendres 3 d’agost ens espera la Trobada de diables de la Conca de Barberà i el proper diumenge 12 d’agost , a les 23:45h,  Espectacle de foc final de festa de la XVIII edició del Mercat Medieval de Guimerà.


És estiu, és temps de festes i és temps de foc i els Keresus estem contents _molt contents_ de saltar, ballar i cremar entre tots vosaltres.

Salut i foc!


IV Trobada de diables de la Segarra històrica


El proper divendres 13 de juliol a dos quarts d’onze de la nit, la Colla de diables Keresus de Santa Coloma de Queralt es reunirà amb els diables Carranquers de Cervera, els diables 7 de foc de Sant Guim de Freixenet i les Forces diabòliques de Sanaüja per celebrar la que serà la IV Trobada de diables de la Segarra històrica.


Fem memòria de què ara fa quatre anys van ser els Carranquers la colla qui va encetar aquesta roda de trobades, el seguiren els joves diables 7 de Foc i el passat any foren les Forces Diabòliques de Sanaüja. Enguany som els diables Keresus qui convidem a la resta de colles esmentades i ho fem en el si de la festa veïnal de la Plaça Major de Santa Coloma de Queralt.


Els Keresus esperem que aquesta trobada sigui un èxit total, com ho van ser les anteriors trobades, i que les colles convidades i també els veïns i veïnes que celebren la festa de la plaça es sentin molt i molt a gust. També esperem, com sempre, que els colomins i colomines i veïns de la contrada participin activament d’un correfoc molt especial, ja que està format per quatre colles molt actives i que, com per tothom és sabut, és fa en un índret magnífic i inigualables com és el centre de Santa Coloma de Queralt.

IV Trobada de diables de la Segarra històrica

IV Trobada de diables de la Segarra històrica

Us esperem divendres a 2/4 d’onze a la plaça!


Què qui som els Diables Keresus?


Els diables Keresus som ni més ni menys que els diables de Santa Coloma de Queralt! Des de l’any 1984 a la Festa Major de Santa Coloma hi havia hagut correfoc. L’any 1999 seria des de llavors el primer any que no hi hauria correfoc. A partir d’aquella mala notícia, joves colomins i de les contrades, amants dels ja tradicionals correfocs, van decidir formar una colla de diables locals. Per carnestoltes de l’any 2000 es va crear la colla, iniciats per la colla de diables de Montblanc  i, aquell mateix any, per la Festa Major de Vallespinosa hi hauria el primer correfoc oficial dels Keresus.


Des de llavors fins ara ha plogut molt i molt de foc! Hem actuat per la Festa Major de Santa Coloma, com així ho preteníem des del principi, i també en moltes altres festes, intercanvis,  trobades de diables, fins i tot hem anat a ensenyar l’art dels correfocs a l’estranger i hem fet alguns espectacles de foc. Han estat molts i moltes els qui han passat per la colla, però la colla de diables Keresus sempre ha estat format per gent dinàmica i participativa que s’estima la festa, la gresca, la tradició i el foc.


I tots els dies de l’any deixem les portes del nostre calorós i entranyable infern ben obertes perquè tothom qui ho vulgui pugui passar a veure que es cou a casa nostra.  Els Keresus som diables senzills i hospitalaris, així que si passeu per davant entreu sense por,  sense cap mena de complexes, que us oferirem caliu i “bon rotllo”. I si us ve de gust us convidarem a que formeu part de la colla,  ja sigui com a diables, com a tabalers, o bé senzillament acompanyant-nos entre guspires de foc!

Ara ja saps qui som, vine a trobar-nos!


Per què a la colla dels Keresus sempre hi ha un diable de més?

Ja fa molta anys que la colla de diables Keresus amenitza la Festa Major de Santa Coloma. Amb els seus grans petards, amb els seus tambors il•lumina les nits de festa amb un soroll engrescador i atàvic.

El que ningú no se n’ha adonat –perquè la majoria de gent del poble no ho sap i perquè els membres de la colla pateixen un encanteri- és que, cada any, a banda d’haver-hi els diables de la colla, n’hi ha un de més.

Qui és aquest diable que passa desapercebut fins i tot per a la gent de la colla? Com és que és produeix aquest fenomen? Intentarem explicar-ho.

Comencem per dir que el dimoni en qüestió es Belzebuth. Sí, Belzebuth en persona. O, millor dit, Belzebuth, en dimoni o en carn i ossos o com ho vulgueu dir. Vosaltres sabeu que Belzebuth, dins la jerarquia dels dimonis del infern, ocupa un càrrec important. No es ni Llucifer, ni Satanàs, però es qui va immediatament darrera d’ells.

El que no saben els historiadors, ni els erudits, ni els antropòlegs, ni els teòlegs, ni els filòsofs, ni els folkloristes, ni pràcticament ningú és que Belzebuth, abans de ser un gran mariscal de l’exèrcit infernal, fou un colomí que es feu un tip de fer malifetes.

Va pecar aferrissadament. Es movia pels pecats mortals com un peix per l’aigua.

Era avariciós malgrat ser el més ric del poble. Explotava els seus treballadors sense pietat ni remordiments. No deixava cap propina enlloc. Abans d’anar a dormir es passava hores i hores contant les monedes que l’endemà havia d’ingressar a un banc que pràcticament era seu.

Tenia una mala llet llegendària. Quan alguna cosa el feia emprenyar tremolaven les parets, els murs i fins i tot el cel i la terra. Tothom temia moltíssim les seves emprenyades. Ja semblava llavors, abans que fos dimoni, que les seves diatribes anessin amb la punxa incorporada de les seves banyes i la seva fora.

Era un individu més que cregut. La seva supèrbia el convertia en una persona que hagués estat grotesca si no hagués tingut la seva força. Era megalòman, només que era cert que era algú que estava en tots el sentits per sobre dels altres. Naturalment, això no excusava la seva manca d’humilitat, però si més no l’explicava.

Que Belzebuth, fos riquíssim, no s’esplicava perquè fos un gran treballador. No. Era un gandul inmens. Simplement, especulava, explotava, feia treballar i ell mentrestant dedicava a no fotre brot. Sempre havia viscut amb l’esquena dreta, encara que també és cert que mai no li calgué treballar i que, potser, la majoria dels mortals tinguèssim la seva intel.ligència, no pencaria ni Déu.

Sorprèn que algú del talent de Belzebuth fos envejòs. O potser no. L’enveja és senyal d’estupidesa o de saviesa? Sempre hi ha algú millor que nosaltres en algun aspecte. Sempre hi ha algun aspecte nostre que no ens agrada. Sempre ens agradaria ser com algú en alguna cosa o, si més no, que aquest algú desapareguès per tal de no fer-nos sentir ridículs i poca cosa.
El Belzebuth no menjava molt, però era el que ara se’n diu un gourmet. Li agradava la cuina sofisticada i enviava espies per tal d’assabentar-se dels millors plats del Ferran Adrià, la Carme Ruscalleda, el Santi Santamaria i totes aquelles mestresses de casa anònimes que borden la cuina millor que els cuiners mediàtics. L’exquisidesa dels plats que es servien a la seva taula, ostres anxovades amb caviar, llagosta amb matís de llamàntol i perles dissoltes amb pinyons i menta, etc…contrastava amb l’enciam passat i el pa torrat amb cansalada rància que menjaven els seus servidors que, això sí, se’n podien atipar tant com volèssin.

De la luxúria del personatge més val no entrar en gaires detalls. Només cal dir que el 70% dels animals avui vivents al poble avui en dia en són descendents. Des dels patricis fins als ratolins. Belzebuth fou una màquina de copular i de deixar femelles prenyades. I, ja que ens ho mana la prudència, com hem dit abans, val més que no entrem en més detalls, que moltes senyores, fures, gates, gosses, egües, vaques si no, es fondrien de tant posar-se vermelles.

El cas és que Belzebuth a més de ser un gran pecador era un gran patriota. Estimava –fins al punt que un verb d’aquesta mena pot ser utilitzat en un ésser que es convertirà en dimoni- el seu poble amb una dèria sorprenent.

Per això, quan baixà al infern, la única recança que tingué fou no poder tornar mai més a Santa Coloma de Queralt. Ho demanà a Satanàs i a Llucifer però aquests li van dir que no. Primer, per que mai no permetien que cap dimoni tornès al seu poble a fer res i, segón, perquè si això era així, encara menys seria en un poble que es feia dir Santa Coloma i que, entre tots els pobles catalans, era indiscutiblement dels més devots.

Però Belzebuth no era un dimoni qualsevol. Llucifer i Satanàs aviat se n’adonaren que aquell dimoni colomí era excepcional. Sense esforç comença a escalar posicions dins la jerarquia infernal i aviat forma part de la executiva dels dimonis. Òbviament, com passa a totes les elits, els dimonis que formaven part de l’executiva es coincidien privilegis (si no per a què estar a l’executiva?)

I Belzebuth l’únic privilegi que volia era poder tornar a Santa Coloma de tant en tant.

Però Satanàs i Llucifer no estaven disposats a posar-li fàcil. Li van dir que si volia tornar un dia a l’any al seu poble havia d’aconseguir que els dimonis hi fossin glorificats de la mateixa marera que Jesús o la Mare de Deú.

Belzebuth sabia que no podia aconseguir aquella fita directament, que si ha un poble pietòs, catòlic, apostòlic i romà a Catalunya aquest és Santa Coloma de Queralt. Així que el que se li va ocòrrer fou temptar els joves de la major part de pobles catalans per a que creesin colles de gegantons que, amb el temps i la democràcia, van esdevenir diables. Finalment, com que tots els pobles del costat ho feien, aquesta moda també temptà als joves de Santa Coloma.

No cal dir que el primer plenari de l’Ajuntament en el que es discutí i votà el tema s’hi va oposar. I així va continuar la cosa durant alguns anys. El rector feia força des del púlpit i advertia molt seriosament als seus feligresos que Déu no tolera cap mena de provocacions i encara menys si són gratuïtes.

Però la sort es decantava sense remei a favor de Belzebuth. Per molt que l’Ajuntament s’esforçava a fer unes festes majors lluidíssimes, els forasters deixaven d’acudir-hi i fins i tot molts vilatans marxaven perquè no hi havia diables. El mossèn no era capaç de donar la volta a aquesta evidència, com no era capaç de fer que ploguès quan havia de ploure o que fes sol sempre que calia que fes sol.

Finalment, la regidora de cultura, que malgrat que la gent no ho sabia perquè ara feia de metgessa i era convergent com ella sola, venia d’una família de bruixes, va convèncer l’alcalde de que s’havia de crear una colla de diables i, naturalment, l’oposició progresista i laïcista, no s’atreví a votar-hi en contra.

Satanàs i Llucifer també varen quedar molt impresionats de l’intel.ligencia i capacitat de treball de Belzebuth. No havia aconseguit només que els colomins glorifiquèssin els dimoni sinó que havia aconseguit que ho fèssin gairebé tots els pobles catòlics. Haurien d’anar al tanto amb Belzebuth perquè era tant espabilat que algún dia potser fins i tot els hi fotria la cadira i seria ell qui governaria tots els dimonis de la terra.

D’ençà del ple que va crear la colla de dimonis “Kéresus” que Belzebuth no falta cap any a la festa major de Santa Coloma. Xala com un diominiet perseguint la canalla amb la seva forca plena de petards i els seus balls infernals. El cor li batega al so dels timbals i les gralles. Els ulls li espurniegen grocs i vermells. Si algú toques les seves banyes o la seva cua potser notaria que no són de broma si no de debò o potser no, perquè els dimonis, el que millor fan es amagar-se.

I, quan s’acaba la festa, el dimoni recull els carquinyolis de Cal Rovirosa i va a casa l’Orga carreter. Destapa el pou i es tira de cap a l’infern on Satanàs, Lucifer i Radamantis l’esperen per assaborir els carquinyolis de’n Rovirosa i per a que els hi expliqui com a anat el correfoc d’aquest any.

Font: Article del bloc de Persi. 13/09/2008