Per què a la colla dels Keresus sempre hi ha un diable de més?

Ja fa molta anys que la colla de diables Keresus amenitza la Festa Major de Santa Coloma. Amb els seus grans petards, amb els seus tambors il•lumina les nits de festa amb un soroll engrescador i atàvic.

El que ningú no se n’ha adonat –perquè la majoria de gent del poble no ho sap i perquè els membres de la colla pateixen un encanteri- és que, cada any, a banda d’haver-hi els diables de la colla, n’hi ha un de més.

Qui és aquest diable que passa desapercebut fins i tot per a la gent de la colla? Com és que és produeix aquest fenomen? Intentarem explicar-ho.

Comencem per dir que el dimoni en qüestió es Belzebuth. Sí, Belzebuth en persona. O, millor dit, Belzebuth, en dimoni o en carn i ossos o com ho vulgueu dir. Vosaltres sabeu que Belzebuth, dins la jerarquia dels dimonis del infern, ocupa un càrrec important. No es ni Llucifer, ni Satanàs, però es qui va immediatament darrera d’ells.

El que no saben els historiadors, ni els erudits, ni els antropòlegs, ni els teòlegs, ni els filòsofs, ni els folkloristes, ni pràcticament ningú és que Belzebuth, abans de ser un gran mariscal de l’exèrcit infernal, fou un colomí que es feu un tip de fer malifetes.

Va pecar aferrissadament. Es movia pels pecats mortals com un peix per l’aigua.

Era avariciós malgrat ser el més ric del poble. Explotava els seus treballadors sense pietat ni remordiments. No deixava cap propina enlloc. Abans d’anar a dormir es passava hores i hores contant les monedes que l’endemà havia d’ingressar a un banc que pràcticament era seu.

Tenia una mala llet llegendària. Quan alguna cosa el feia emprenyar tremolaven les parets, els murs i fins i tot el cel i la terra. Tothom temia moltíssim les seves emprenyades. Ja semblava llavors, abans que fos dimoni, que les seves diatribes anessin amb la punxa incorporada de les seves banyes i la seva fora.

Era un individu més que cregut. La seva supèrbia el convertia en una persona que hagués estat grotesca si no hagués tingut la seva força. Era megalòman, només que era cert que era algú que estava en tots el sentits per sobre dels altres. Naturalment, això no excusava la seva manca d’humilitat, però si més no l’explicava.

Que Belzebuth, fos riquíssim, no s’esplicava perquè fos un gran treballador. No. Era un gandul inmens. Simplement, especulava, explotava, feia treballar i ell mentrestant dedicava a no fotre brot. Sempre havia viscut amb l’esquena dreta, encara que també és cert que mai no li calgué treballar i que, potser, la majoria dels mortals tinguèssim la seva intel.ligència, no pencaria ni Déu.

Sorprèn que algú del talent de Belzebuth fos envejòs. O potser no. L’enveja és senyal d’estupidesa o de saviesa? Sempre hi ha algú millor que nosaltres en algun aspecte. Sempre hi ha algun aspecte nostre que no ens agrada. Sempre ens agradaria ser com algú en alguna cosa o, si més no, que aquest algú desapareguès per tal de no fer-nos sentir ridículs i poca cosa.
El Belzebuth no menjava molt, però era el que ara se’n diu un gourmet. Li agradava la cuina sofisticada i enviava espies per tal d’assabentar-se dels millors plats del Ferran Adrià, la Carme Ruscalleda, el Santi Santamaria i totes aquelles mestresses de casa anònimes que borden la cuina millor que els cuiners mediàtics. L’exquisidesa dels plats que es servien a la seva taula, ostres anxovades amb caviar, llagosta amb matís de llamàntol i perles dissoltes amb pinyons i menta, etc…contrastava amb l’enciam passat i el pa torrat amb cansalada rància que menjaven els seus servidors que, això sí, se’n podien atipar tant com volèssin.

De la luxúria del personatge més val no entrar en gaires detalls. Només cal dir que el 70% dels animals avui vivents al poble avui en dia en són descendents. Des dels patricis fins als ratolins. Belzebuth fou una màquina de copular i de deixar femelles prenyades. I, ja que ens ho mana la prudència, com hem dit abans, val més que no entrem en més detalls, que moltes senyores, fures, gates, gosses, egües, vaques si no, es fondrien de tant posar-se vermelles.

El cas és que Belzebuth a més de ser un gran pecador era un gran patriota. Estimava –fins al punt que un verb d’aquesta mena pot ser utilitzat en un ésser que es convertirà en dimoni- el seu poble amb una dèria sorprenent.

Per això, quan baixà al infern, la única recança que tingué fou no poder tornar mai més a Santa Coloma de Queralt. Ho demanà a Satanàs i a Llucifer però aquests li van dir que no. Primer, per que mai no permetien que cap dimoni tornès al seu poble a fer res i, segón, perquè si això era així, encara menys seria en un poble que es feia dir Santa Coloma i que, entre tots els pobles catalans, era indiscutiblement dels més devots.

Però Belzebuth no era un dimoni qualsevol. Llucifer i Satanàs aviat se n’adonaren que aquell dimoni colomí era excepcional. Sense esforç comença a escalar posicions dins la jerarquia infernal i aviat forma part de la executiva dels dimonis. Òbviament, com passa a totes les elits, els dimonis que formaven part de l’executiva es coincidien privilegis (si no per a què estar a l’executiva?)

I Belzebuth l’únic privilegi que volia era poder tornar a Santa Coloma de tant en tant.

Però Satanàs i Llucifer no estaven disposats a posar-li fàcil. Li van dir que si volia tornar un dia a l’any al seu poble havia d’aconseguir que els dimonis hi fossin glorificats de la mateixa marera que Jesús o la Mare de Deú.

Belzebuth sabia que no podia aconseguir aquella fita directament, que si ha un poble pietòs, catòlic, apostòlic i romà a Catalunya aquest és Santa Coloma de Queralt. Així que el que se li va ocòrrer fou temptar els joves de la major part de pobles catalans per a que creesin colles de gegantons que, amb el temps i la democràcia, van esdevenir diables. Finalment, com que tots els pobles del costat ho feien, aquesta moda també temptà als joves de Santa Coloma.

No cal dir que el primer plenari de l’Ajuntament en el que es discutí i votà el tema s’hi va oposar. I així va continuar la cosa durant alguns anys. El rector feia força des del púlpit i advertia molt seriosament als seus feligresos que Déu no tolera cap mena de provocacions i encara menys si són gratuïtes.

Però la sort es decantava sense remei a favor de Belzebuth. Per molt que l’Ajuntament s’esforçava a fer unes festes majors lluidíssimes, els forasters deixaven d’acudir-hi i fins i tot molts vilatans marxaven perquè no hi havia diables. El mossèn no era capaç de donar la volta a aquesta evidència, com no era capaç de fer que ploguès quan havia de ploure o que fes sol sempre que calia que fes sol.

Finalment, la regidora de cultura, que malgrat que la gent no ho sabia perquè ara feia de metgessa i era convergent com ella sola, venia d’una família de bruixes, va convèncer l’alcalde de que s’havia de crear una colla de diables i, naturalment, l’oposició progresista i laïcista, no s’atreví a votar-hi en contra.

Satanàs i Llucifer també varen quedar molt impresionats de l’intel.ligencia i capacitat de treball de Belzebuth. No havia aconseguit només que els colomins glorifiquèssin els dimoni sinó que havia aconseguit que ho fèssin gairebé tots els pobles catòlics. Haurien d’anar al tanto amb Belzebuth perquè era tant espabilat que algún dia potser fins i tot els hi fotria la cadira i seria ell qui governaria tots els dimonis de la terra.

D’ençà del ple que va crear la colla de dimonis “Kéresus” que Belzebuth no falta cap any a la festa major de Santa Coloma. Xala com un diominiet perseguint la canalla amb la seva forca plena de petards i els seus balls infernals. El cor li batega al so dels timbals i les gralles. Els ulls li espurniegen grocs i vermells. Si algú toques les seves banyes o la seva cua potser notaria que no són de broma si no de debò o potser no, perquè els dimonis, el que millor fan es amagar-se.

I, quan s’acaba la festa, el dimoni recull els carquinyolis de Cal Rovirosa i va a casa l’Orga carreter. Destapa el pou i es tira de cap a l’infern on Satanàs, Lucifer i Radamantis l’esperen per assaborir els carquinyolis de’n Rovirosa i per a que els hi expliqui com a anat el correfoc d’aquest any.

Font: Article del bloc de Persi. 13/09/2008


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: